Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

acollir

1 1 v. tr. [LC] Rebre (algú que es presenta). Acollir bé, malament, fredament.
1 2 v. tr. [DR] [LC] Admetre a casa nostra, en la nostra companyia. Acollir un gos abandonat.
2 1 v. tr. [LC] Prendre de tal o tal manera (una nova, una demanda, una opinió, una doctrina, un consell, etc.). El seu discurs fou acollit amb aplaudiments.
2 2 v. tr. [LC] Acollir bé, acceptar. Acollírem la seva proposició.
3 v. intr. pron. [DR] [LC] Emparar-se 1 2, 2 2 i 4. Acollir-se a una llei. Va decidir d'acollir-se sota la protecció de la seva neboda. Comarques que s'acullen en els replecs del Pirineu.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions